Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
El moble del dentista. Cada x temps aquell moble
s’havia de moure.
El moble de ferro colat del despatx de Santa Magdalena Sofia, pesava l’impensable, estava (o està) pintat amb esmalts blaus i liles i, oferia mil calaixos-safata i portes. A l’alçada dels ulls unes petites portes amb mirall, a la de les mans un sobre negre, potser de baquelita.
Per a moure’l ... mil possibilitats a estudiar i mils enginys per aconseguir-ho. La matèria i la física resumida en aquell intent de desplaçament.
Quin sentit tenia tot aquell desplegament de coneixement i experiències acumulades sobre aquell moble?
Potser el mateix que el d’escanejar amb mil seccions el “morrot” de Montjuïc per a, finalment,

poder dibuixar el traçat del “salt del cavall”: pas de la ronda litoral per la seva vessant sud (el meu primer treball al despatx MSM). El coneixement de l’objecte, de la seva forma i la seva física, per a empatitzar i poder treballar no sobre, sinó amb ell.
Era del tot necessari controlar l’obertura sobtada d’un d’aquells calaixets pivotants que podrien fàcilment deixar-te sense dents, o la descompensació entre empenta i convenient control del balanceig que podia suposar l’esclafament d’algun dels operaris.
Tots volíem pensar que en aquell despatx d’aprenents, el repetit desplaçament d’aquesta peça del mobiliari, per a “una millor endreça visual”, es corresponia a una tècnica oriental de mestratge, però sempre ens quedava el dubte de si només era conseqüència de la recomanació feta per un amic a Manuel de que calia fer (fer) exercici. / Barcelona