Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Dues qüestions sobre la mirada. Els cursos 2000/1 i 2001/2 Manuel
de Solà Morales va proposar com a assignatura optativa i futur PFC, organitzar un curs d’urbanisme i arquitectura sobre Eivissa.
Entenia que l’illa es trobava en una situació de col·lapse per l’excés urbanitzador dels darrers anys. Per al curs era important la seva condició d’illa, per poder conèixer-la sense condicionaments externs i construir un discurs coherent.
Al Manuel també l’interessava “la barreja” de la població; l’autòctona, els treballadors forasters, i el turisme; el de masses, els artistes, els snobs, hippies, de la jet-set, molt rics, etc. que li donava un to cosmopolita a l’illa d’un radi de 30 km.
El curs s’iniciava amb un viatge-estada de quatre dies. Un microbús del Consell Insular ens conduïa per tota l’illa. Al vespre a l’aula del Col·legi, junt amb els estudiosos de l’illa, es discutien sobre diferents qüestions d’interès.
Era important que els alumnes detectessin els problemes de l’illa per poder triar lloc i tema on
actuar, amb l’estratègia de que la proposta transcendís sobre l’estructura general del territori.
Aprendre a llegir el territori. De les excursions guiades que es feien cada dia, dos foren importants i es repetirien l’any següent. Una a Puig de Misses a Sta. Eulàlia, situat a la cota 35 sobre el nivell del mar des d’on es pot contemplar la muntanya, la plana, el riu i el mar. En la visita, en un d’aquests moments d’intensitat acadèmica, el Manuel va reunir als alumnes i observant el territori va descriure el paisatge tal com ho fa un geògraf.
La plana amb el riu, la lògica de la geometria de les parcel·les, en funció de l’aprofitament de l’aigua, la situació dels camins paral·lels al riu, els camins més petits distribuïdors, els canvis geomètrics produïts pels accidents del terreny o la diferenciació geomètrica entre una riba i l’altra. Era una lectura que transmetia el goig de la mirada culta sobre el paisatge i el territori.
Aprendre des de la diferència i el conflicte. Visitàvem “les cales” una a una. D’elles, la Cala Sant Miquel i la Cala Llonga, densament urbanitzades li servien d’excusa per construir un
discurs recolzat en les diferències. A la primera cala els arquitectes amb molta cura havien construït uns hotels amb una tipologia en tapís, que plegant-se s’emmotllaven a la topografia fent desaparèixer tot vestigi de la muntanya. La segona una arquitectura vulgar, de blocs sense ordre perpendiculars al mar i a la topografia deixaven veure fragments de la muntanya amb la seva vegetació.
Aleshores parlava dels valors paisatgístics d’aquelles “cales”, i de la importància que té la implantació de l’arquitectura en el territori i de la necessitat de plantejar amb claredat nous conceptes, sense servilismes estèrils. Proposant, dins la fragmentació que representa construir en un paratge com aquell, la utilització dels intersticis, per permetre la permeabilitat del territori, i la sensualitat de l’existent. Mantenir un diàleg entre el permanent i el nou, donant resposta a allò que raonablement la societat ens demana. El Manuel amb les seves reflexions ens ensenyava com llegir des de la diferència i el conflicte, per poder construir-nos una mirada crítica i moral. / Barcelona