Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
El temps arrossega a l’oblit i, amb la seva sorra, erosiona totes aquelles
obres en les quals encara sorprenen les seves restes.
Del pensament dels seus autors persisteixen amb nitidesa els organismes espacials que donen raó i testimoni d’una cultura contínua en el temps.
Seguint un raonament anàleg, interpretem el barri de la Sang com a una unitat morfològica a la ciutat d’Alcoi, on els seus límits naturals són, a l’est, l’antic hort del convent de Sant Francesc que es va transformar en el jardí de la Glorieta, limitat pel carrer de Sant Mateu i, a l’oest, el barranc de la Lloba on s’obrí la rampa que amb un 12% de pendent es converteix en l’accés als aparcaments que estan sota la rasant dels carrers que estructuren el barri. Com aquesta rampa no podia ser passant fins al carrer del Camí es va decidir en obra completar-la amb una contrarampa que va atenuar la seva angostura i va servir per a donar continuïtat i sortida a la rampa, dotant-la d’un arbrat que es va annexionar al parc realitzat a l’oest del barri, parc que atenua la mancança d’espais enjardinats al centre de la ciutat.
El carrer Sant Mateu està format per un conjunt edificat amb parcel·les de sis a vuit vares d’amplitud i tres crugies de profunditat (5,40 m - 7,20 m), amb una escala en forma de turbina en la segona crugia, la disposició central de la qual produeix una sort de flexibilitat en independitzar la crugia frontal de la posterior. Aquesta disposició produeix habitatges compostos per l’agregació de peces vinculades a l’escala que van tenir una acceptació àmplia en les canviants condicions de l’habitatge obrer durant la Revolució industrial, apareixent la figura de les cases d’una, dues o tres claus. Aquesta investigació sobre l’habitatge obrer li va interessar molt a Manuel i la va utilitzar per a configurar els blocs de tres crugies que formen els carrers.
Tot aquest esforç per a armar un projecte de restauració que s’enfocava en el carrer de Sant
Mateu, format pel caseriu a mantenir, i el mur de la Glorieta va quedar sense executar a causa de la supressió de la seva assignació pressupostària.
Els motius per a mantenir els edificis del carrer Sant Mateu els parlàvem sovint: el reconeixement del carrer com l’element urbà on la gent es reconeix i reconeix el barri i el fet que si els edificis existents mantenen les fàbriques en bon estat aleshores la mètrica de les seves particions resulta útil per a desenvolupar un programa d’habitatge actual. Una volta reconegut i acceptat el caràcter urbà i l’interès que suscitava el mantenir els habitatges del carrer Sant Mateu i assegurar la seva permanència, vàrem realitzar un projecte de restauració de tot el seu front.
Amb la profunditat de les tres crugies, es van mantenir tots i cadascun dels elements de la construcció que aportaven el caràcter als edificis heretats, així les fenestracions, els forjats, les cobertes mantenien la seva posició i mesures, actuant en la posada al dia de les seues fàbriques estucades, ràfecs, fusteries i proteccions que asseguressin una percepció pur visual que sota el principi d’utilitat resultava factible mantenir.
Tot aquest esforç per a armar un projecte de restauració que s’enfocava en el carrer de Sant Mateu, format pel caseriu a mantenir, i el mur de la Glorieta va quedar sense executar a causa de la supressió de la seva assignació pressupostària. Tota la subtilesa del projecte va quedar minvada de tal manera que Manuel sempre deia: “Ara que el projecte no pot explicar-se per si mateix, hem de donar les explicacions necessàries perquè sigui comprès”.
Aquesta explicació, haig de fer-la ara, doncs l’obra de la Sang s’entén amb més claredat quan s’obvien els edificis banals que han ocupat el front del carrer Sant Mateu introduint xamfrans on existien arestes i imposant la frevolesa dels habitatges sense qualitat dels solars de perifèria
Els elements de la construcció de l’espai exterior i les seves connexions entre el parc a l’Oest i la Glorieta a l’Est, mantenen un principi de bon dibuix dels elements lleugers, la senzillesa dels quals introdueix cert refinament en un diluït treball de manyans, que actua com a element miscible que aporta continuïtat als espais lliures.
Recordo que la passarel·la entre el jardí oest i el carrer Sang havia de ser lleugera, com d’aire, i els càlculs d’ordinador amb els programes a l’ús oferien unes dimensions inacceptables visualment, pensant sobre el problema de la forma que tantes vegades és mediatitzada per reglaments o models a priori. Vam recórrer als nostres coneixements de mecànica clàssica i la vam dimensionar amb la regla de càlcul, mantenint els esforços dins d’un antifunicular de càrregues on les constants mecàniques de sol·licitació són les del moment isostàtic dividit per la fletxa, produint un arc elemental realitzat amb perfils de catàleg l’única restricció dimensional dels quals era la visual.
No hauríem d’oblidar que l’elegància dels petits elements disseminats per l’obra produeixen una escriptura on la precisió pren el sentit propi d’una professió que Manuel i jo enteníem en aquests termes i que ara compartisc amb el record emocionat que trasllade en aquest escrit sense afectació. / Alcoi