Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
La meva relació amb Manuel de Solà-Morales ha estat
en certa maneraespecial perquè hem anat coincidint en les dues aficions més importants de la meva vida. Per un costat, la vinculació del meu treball ceràmic amb el món de l’arquitectura ens va anar portant a trobar-nos amb una certa freqüència al seu estudi per desenvolupar junts intervencions en alguns dels seus projectes. Col·laborar amb ell era absolutament enriquidor. Actualment estàvem
desenvolupant un projecte d’unes jardineres amb peces molt grans de gres esmaltat per a la urbanització d’uns espais a les Casernes de Sant Andreu.
Altres trobades es produïen en conferències, inauguracions d’exposicions i també en algun sopar a casa d’amics comuns. D’aquests sopars recordo amb molt bon gust la seva facilitat de conversa que sovint el portava, a la més mínima ocasió, a crear un debat a partir d’algun comentar i fet sobre qualsevol tema i no cal dir, si aquest
comentari era sobre urbanisme o arquitectura. El resultat era que acabaves anant a dormir molt tard i essent amic dels seus amics. Va ser un molt bon aglutinador i un excel·lent humanista.
Per altra banda, el contacte amb la Rosa Feliu, la seva companya, a través de la nostra llarga relació amb el món de la fotografia, va fer que sovintegessin una mica més les nostres trobades i s’enfortís la nostra relació afectiva. / Barcelona