Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
A cops de mestre...
Una tarda de dijous qualsevol, entre el
2000 i el 2003, aquí, a Terrassa, estem treballant pel Pla de Terrassa. Hem reunit un equip potent, un equip barrejant els de la casa i els de fora, volem saber on anem però volem anar més lluny encara i per això ens cal la informació, el coneixement exhaustiu de cada racó; però ens cal, més encara, la inspiració.
I aquí apareix en Manuel. Ell “puja” a Terrassa cada dijous per dirigir els treballs i ho fa amb moltes ganes. Superats els dubtes inicials, el si cal o no cal fer un nou Pla, ens diu que aquest “muntatge” l’il·lusiona i que amb aquest equip farem un gran treball. Tardes de dijous llargues i intenses, llargues perquè no sabem mai a quina hora ho deixarem, i intenses perquè amb en Manuel les coses són intenses o no són.
Cada dijous estem preparats per seguir un guió. Preparem temes que estem treballant per a donar continuïtat a la feina però... sempre el factor sorpresa, la capacitat d’en Manuel per a sorprendre’ns... avui una reflexió en profunditat per

una cantonada, demà un anar molt més enllà per la definició d’un nou centre per la ciutat... que si aquest barri no el conec i estaria bé trepitjar-lo... que si la mida de les coses, que si la forma... però per damunt de tot els conceptes... la ciutat ha de ser el resultat d’una bona barreja d’usos, formes i colors; o no serà ciutat!
Sovintegen els moments difícils. Es pot fer una bona feina sense moments difícils? Tot es pot discutir però el Pla va prenent forma. Sembla que no volem fer el Pla, que encara ens pesa el dubte de si cal fer-lo. Convé definir acuradament les noves estratègies de transformació i creixement de la ciutat però el Pla... si arriba el moment ja li donarem forma.
Avui és dijous i estem, com sempre, preparats. Posem damunt la taula treballs acabats i d’altres tot just embastats, segurs de moltes coses i carregats de dubtes en altres. I de sobte... ens encallem! D’una senzilla discussió sobre la capacitat i l’estratègia de transformació d’un barri de la ciutat, un d’aquells barris tant terrassenc amb habitatge i amb molta fàbrica; passem a posar en crisi tot el treball fet fins aleshores.

Es fa negra nit i seguim encallats... tindrem Pla?
De sobte, apareix el mestre. El Toni, el Sebas i jo mateix l’escoltem esperant trobar l’escletxa per on obrir-nos pas. El Manuel ens repeteix els conceptes, aquells que des del primer dia ens hem proposat formular i, tot d’una i sense embuts em pregunta: “Pere, estem fent realment tot això? Estem sent fidels al que ens hem proposat fer? Et veus capaç d’explicar-ho? Ens entendran?”
El Toni i el Sebas em miren amb cara de preocupació i jo, tot mirant al Manuel li contesto amb tota la seguretat de la que sóc capaç...: “Sí, Manuel, estem sent fidels al que ens hem proposat fer.” Aleshores, i sense fer cap referència que ens torni a portar a la discussió que acabem de tenir fa uns moments, en Manuel ens diu: “Doncs per ara ja n’hi ha prou, deixem-ho aquí per avui i dijous vinent ens hi tornem a posar que ara sí, ara ja podem acabar el Pla”
Ja és divendres, la tarda d’aquest dijous s’ha fet molt llarga, però ara, Manuel, ja et puc dir que sí, que hem sigut fidels al que ens vas proposar de fer i que ens han entès... mestre! / Terrassa