Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Crec que el meu primer record com a professor
del Manuel de Solà Morales correspon al 1976 quan a quart curs era responsable de l’assignatura d’Urbanística I, i en concret del programa Las formas del crecimiento urbano. El primer exercici d’aquest curs La variante en el crecimiento de la ciudad, proposava la reflexió entorn del creixement urbà a partir del traçat d’una nova variant a alguna de les carreteres que connectaven una ciutat que cada estudiant podia escollir, i analitzar les implicacions del canvi que la vialitat implicava en el seu futur desenvolupament.
Posteriorment, les classes sobre Barcelona i les primeres aproximacions a entendre la complexitat i raons de la forma urbana, inici del que després

s’ha concretat en el recent llibre de Deu Lliçons sobre Barcelona.
Uns anys més tard, al 1985, vaig poder assistir a un seguit de conferències seves a la New York University. Jo cursava un màster a Columbia amb una beca Fullbright i ell donava un curs en el marc de la Càtedra Barcelona-Nova York. Va ser durant el semestre de primavera i amb el títol Barcelona Visions of a City (he trobat un petit cartell que adjunto), Manuel Solà va desenvolupar un petit cicle a la NYU, a la vora de Washington Square. Era a la tarda i afavoria que alguns dels estudiants catalans, residents llavors a la ciutat, poguéssim sentir el Manuel Solà i xerrar una estona amb ell. De vegades, i després d’algunes de les classes, com passa sovint en aquests casos, comentàvem irònicament que en anglès enteníem millor algunes de les qüestions tractades. / Barcelona