Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Nou processos i sis dits. Nou
processos i sis dits que caracteritzen el primer i el darrer dels textos que justificaven les propostes de Manuel de Solà-Morales al llarg de gairebé mig segle de pensar la ciutat. Els nou processos resumien les anàlisis física, funcional i social del Poble Nou a l’alternativa del concurs pel Pla de la Ribera de Barcelona. Els sis dits significaven el territori del Prat Nord a la lectura que en feia, quaranta anys més tard, a l’esquema que presentà en el concurs per l’ordenació d’aquest àmbit al Prat de Llobregat.
La capacitat de síntesi i el rigor metodològic permetien a Manuel Solà l’anàlisi i el diagnòstic adequat de les situacions més diverses, alhora que n’extreia les idees bàsiques que havien de presidir els projectes. I tot això, explicat, invariablement, en uns senzills croquis a llapis, sempre esquemàtics, que contenien tota la complexitat de la investigació desenvolupada i de la solució pensada.
Val la pena, encara que sigui breument, veure què és fonamental en els dos exemples.
A la Ribera, els processos sorgeixen després de l’anàlisi de l’evolució històrica de la ciutat, sobre tot
del Poble Nou, amb el creixement per anells concèntrics i la formació de valors del sòl per corones d’expectatives, amb la tendència espontània de la progressiva expulsió de la residència obrera cap a la perifèria. La proposta es fonamenta en processos d’ordenació, instrumentats tipològicament i normativa, en processos de qualificació entre els que destaca la complexa aportació d’un policlínic amb Facultat de Medicina, residències i serveis inclosos, com a esquer per a la transformació dels usos del sòl, i en processos d’estructuració viària amb la posició de l’estació al sud del Parc de la Ciutadella, i amb l’agosarada identificació de la “pera” ferroviària com a via de penetració des del Nord. No importava que les tipologies arquitectòniques fossin només insinuades malgrat la prèvia proclamació que sempre implica decisivament la morfologia de la ciutat.
Al Prat Nord, els sis dits eren els lligams viaris que permetien identificar les sis peces urbanes, de caràcter i posició autònoms que havien d’establir la difícil relació amb la ciutat actual i permetre la il·lusió de la penetració dels buits del camp fins al teixit compacte pre-existent. La gran infraestructura viària elevada que travessava tot el conjunt era

concebuda com una obra conjunta d’edificació urbana comuna, amb façanes de carrer contínues i taulers de circulació protegida per pantalles de fum i soroll. Encara que les tipologies arquitectòniques eren de veïnatge i compatibilitat, al límit de l’impossible amb les potents infraestructures a les quals s’havien d’acoblar, la proposta aportava una lectura prou clara i valenta per la seva futura adaptació. La qualificació dels sis dits, el dit ample, el central, el de botigues, el curt, el llarg i el tort, cadascun amb la seves particularitats, des de la simple funció de connexió viària fins la que, a la manera del Lijnbaan comercial holandès, explica prou bé tota la complexitat de la proposta.
Enmig d’aquests dos exemples extrems, a l’inici i a la fi d’una llarga i excepcional carrera professional, tantes situacions d’acord, de coincidència… Sempre, però, amb el màxim respecte que mereixien les propostes de qui, des del Laboratori d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona sabé crear, mantenir i fructificar un formidable estol d’urbanistes que constitueixen, avui, un dels patrimonis intel·lectuals del nostre país. / Barcelona