Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
In Memoriam.
Hi ha dos tipus (oposats) de
relacions: l’un, quasi l’únic possible, es podria anomenar continuïtat constant. L’altre, molt difícil, però és el que m’ocupa, de discontinuïtat també constant.
De diferents generacions i, a vegades, punts de vista, les nostres trobades eren molt esporàdiques (potser un cop l’any?) però permanents. Amb els anys, fixades a la memòria, nombroses.
Recordo amb Manuel una interacció basada en una mescla de prudència i d’obertura, tot sent
l’intercanvi una exploració de l’altre com a interrogant, com a possibilitat i també com a amenaça. (Aquesta dualitat és, d’altra banda, la definició de l’experiència estètica per part del Romanticisme alemany).
Les nostres trobades es produïren en diferents llocs, però sobretot a Mallorca on tots dos residíem temporalment; gairebé sempre en contexts no específicament professionals, on la conversa relativament distesa (sempre amb rerefons, però) i el gaudi de la natura eren protagonistes.
Una conversa ampla, intel·ligent, de vegades amb paranys que convenia evitar i precisament per això interessant i complexa.
El mar vist sempre des de l’exterior, des de la terra, com a fons de l’escena, al seu cas menys atractiu com a suport de l’acció, com a base inestable de la navegació.
Al temps llarg que ens ha tocat viure, la nostra relació discontinua significava l’aparició de punts, com a fites, que marcaven el trajecte; i en aquest sentit, sense aquests, la línia perd escala, mida, etapes. I és així que l’absència d’en Manuel serà per mi sentida. / Barcelona