Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Record de Manuel De Solà-Morales. La seva amistat sempre va tenir
unes característiques especials que la distingien.
Vaig tardar a conèixer-lo, tot i que ens movíem en cercles i ambients comuns en la quadrícula aglutinadora de Barcelona en la que coexisteixen la Metròpoli amb el domèstic tal com Manuel de Solà-Morales ens ha explicat tantes vegades amb clarividència, proximitat expositiva i elegància literària. Inoblidables les Deu lliçons sobre Barcelona!! Els sis anys que em portava, estades a l’estranger, la seva independència de totes les disciplines de grup i l’atzar que a vegades és benvolentment capritxós, van fer que el trobés personalment temps després de saber força d’ell mitjançant escrits i amics. Això afavorí el meu afecte per a ell al conèixer-lo.
Completava així els Solà-Morales arquitectes. El pare solemne, paternal i educadíssim Director de

l’Escola d’Arquitectura i autor de la italianitzant Residència d’Oficials a la Diagonal que els estudiants ens miràvem amb interès. L’Ignasi ordidor dels moviments crítics aglutinadors de tants esforços arquitectònics. Finalment en Manuel, l’últim també en desaparèixer prematurament, amb les seves ciutats màgiques tan intensament mirades i interpretades, Trieste per exemple!, traduïdes en cultura amb l’eloqüent barreja de traçats i literatures formant aquell estat transparent en que tot es torna exacte en l’espai sense límits de l’estudi, l’enginy, la complicitat, la simpatia, la conversa i l’estimació per les coses. Exemple d’exactitud concretada en arquitectura és l’esplèndid edifici L’Illa a la Diagonal projectat amb Rafael Moneo.
De tot plegat en tinc records precisos, alguns de viatges mig professionals, mig diplomàtics dèiem en broma, a Colòmbia i Mèxic, viscuts de manera complerta, no especialitzada, variada, amb

múltiples interessos sempre necessaris per a fer real la professió. Altres a les seves cases, també molt especials i singulars i magnífics escenaris per a la reunió. La gran casa d’Artà a l’estiu, en família, amics, grans i nens, tots còmodes. El pis del carrer de Muntaner, en un edifici fet amb el seu pare, tant exquisit, sobri i amb la gràcia, sempre els ho deia i els feia riure a en Manuel i la Rosa, de semblar buit que és una de les més selectes i elegants aparences del viure.
Vaig tenir la sort entranyable i trista per irrepetible, de compartir amb ell familiarment acompanyats un dinar de diumenge i llarga sobretaula a casa meva amb vistes a un silenciós pati de mansana de l’Eixample, en un pis també buit, però ple aquell dia d’una conversa confortable, efervescent, brillant i afectuosa, una setmana abans de la seva mort.
Ara ens queden les seves obres construïdes, escrits i els seus records. / Barcelona