Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
El peix tou.
Estimat amic
Aquestes són
algunes de les coses que, per mi, fa entranyable l’enorme herència que ens deixes. La majoria són imatges compartides, altres, per personals, una mica críptiques i totes, part del meu deute.

L’art del ben establir
La discussió corba
Trobar, inclús, una certa gràcia a dibuixar molts cops el mateix (La Miranda)
Aquella frase balsàmica “Jordi, el món a vegades és més gran que tu”

Arrastrar planeres pel Laboratori
Johann Cruyff
El plongeon inicial sobre el carrer Ferran i les Exposicions Universals
No dormir pensant amb l’Illa Diagonal
Aquella altre frase d’interès per l’interès “Quant pagaries per deconstruir aquesta muntanya, o sigui, quin valor real pot tenir aquest paisatge?”
El concepte Departamental The last monkeys, mai tan actual.
L’esperit d’UR
Un sotsdirector de l’ETSAB associat a 6 hores.
La exigència de la confiança
La solanologia com a ciència inexacta

Sopar parmigiana siciliana amb els amics sentint a Macaco (Moving)
Ser propietari, per uns mesos a l’any, d’un camí de l’Urbanística
Els reconeixements mesurats i sincers
La imatge de la porta oberta del teu despatx.
Les preguntes reflexives que es quedave sense resposta
Aquelles ulleres sense ulls
Un inoblidable somriure intel·ligent
... i el peix tou del Martí
En fi, a partir d’ara, no sé com ens ho farem, Manuel. / Barcelona