Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
El meu primer contacte professional amb
en Manuel de Solà va ser arran del Pla del centre de la meva ciutat. En Manuel era el director del Pla i jo, un jove arquitecte que col·laborava en el seu equip. Als inicis de redacció del Pla voltàvem per Terrassa, a fi que ell prengués contacte directe amb l’àrea de treball. Recordo que jo em preparava informació de les zones que hauríem de visitar.
La primera visita amb en Manuel es va programar per conèixer el perímetre del centre de la ciutat: una franja on la indústria i els equipaments prenien protagonisme. Jo esperava les preguntes d’en Manuel sobre aquest espai tan barrejat. Pensava en la relació tan intensa que hi havia a Terrassa
entre indústria i ciutat, entre les diferents escales dels assentaments, les dimensions de les peces construïdes, entre el gra petit de l’habitatge i el gran de la indústria.
Finalment, la primera visita la vàrem fer un dijous a la tarda, a “s’hora baixa” que diuen aquí a les illes. Estàvem al nord de la Rambla d’Egara, entre els antics jutjats i l’Institut, entre les indústries de Ca l’Agut i Can Badiella. Hi havia molta gent al carrer a aquella hora. Deuria ser el canvi de torn a les fàbriques i la sortida de les escoles. En Manuel caminava i mirava la gent en silenci. Després va començar a demanar-me: Francesc, on va aquesta gent? En quins barris viuen aquests estudiants?
Per com vesteixen, aquelles noies treballen o estudien? Es menja bé en els restaurants de
davant dels jutjats?
Jo callava, doncs ignorava la majoria de fets i moviments que l’interessaven. A poc a poc vaig adonar-me que no coneixia, tan bé com pensava, la meva ciutat. Si més no, com es vivia en ella.
Després, durant molts anys, he voltat molts carrers i he mirat molts paisatges amb en Manuel. He estat a molts llocs i en tots ells, les reflexions i les interrogacions d’en Manuel sempre han estat inesperades, diferents, provocadores i alhora sàvies. Sempre m’han obert una mirada nova sobre l’entorn.
Des de fa un mes i escaig, quan volto pels carrers, quan miro un nou paisatge sempre em pregunto: Què diria, què qüestionaria i què em preguntaria, en Manuel? / Migjorn