Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Mètode Torresana: De la taula de treball a la sobretaula. Érem 5 equips d’arquitectes
reunits al voltant d’una taula de les oficines d’Habitatge Terrassa: Manuel de Solà, Josep Llinàs, Xavier Monteys i Ignasi de Lecea, Enric Sòria i el nostre estudi, amb diversos responsables de l’administració. Les reunions eren quinzenals, després mensuals, bimensuals... Durant un període de 2 anys, vam anar desenvolupant les illes-edifici que definia el Pla Parcial de Torresana redactat per Manuel de Solà, explicant i comparant entre nosaltres les diverses definicions que anaven prenent els projectes.
Cada equip tenia assignada una o dues edificacions. Les primeres sessions es va parlar del mateix Pla Parcial. El seu autor, el volia posar a prova i tornar a dubtar del Pla Parcial amb nosaltres. Ens va demanar un dibuix general de tota l’àrea a partir de l’enteniment que fèiem del nostre edifici concret. Érem els primers usuaris a testejar el Pla, des de la pròpia responsabilitat de
desenvolupar una de les illes-edifici. Al presentar aquests dibuixos, Manuel de Solà es prenia temps per mirar-los i comentar amb nosaltres la lectura que cada equip havia fet del Pla. Durant aquelles sessions, ell acceptava posar de nou la seva proposta, ja definida feia mesos, en el món de les idees, dubtar d’ella, tornar a fer-la flexible i obrir-la a alguna nova possibilitat que nosaltres li oferíssim. La seva capacitat de mantenir el dubte, com la única manera de fer avançar el pensament, era enorme, i ens va impressionar.
Les següents sessions avançaven escoltant les diferents propostes dels equips: maneres d’accedir a l‘edifici, des del carrer? des del pati central? com agrupem els habitatges respecte la ciutat? i l’orientació de ‘interior dels habitatges: respecte el sol? Les converses creuades portaven intencions d’uns projectistes a ser comprovades en el dibuix dels altres equips.
En el nostre cas, sessions com aquestes tan sols les havíem conegut anteriorment dins el món acadèmic, però no en l’àmbit laboral. Les primeres
sessions recordaven el taller d’estiu ILAUD: International Laboratory of Architecture and Urban Design organitzat per Giancarlo De Carlo. Però encara mai havia vist aquesta confiança en portar coneixement, proposta i risc al món del treball, al carrer, a la ciutat.
Després de les sessions de treball, Manuel de Solà ens portava a tots, projectistes i responsables de l’administració, a dinar junts a un restaurant proper. A l’inici, la conversa seguia els temes de treball però continuar junts per unes hores més anava dissolent els interessos personals en una conversa més general. La sobretaula s’allargava. Manuel, discretament marcava el ritme d’aparició de plats i begudes que es rellevaven damunt la taula per tal de mantenir la intensitat a l’ambient. Tantes vegades sortíem del restaurant que ja era fosc, conscienciats de què la nostra responsabilitat no era tan sols l’edifici que havíem de dibuixar sinó ser un equip en la gran ambició de disse-nyar un bon barri per viure. / Barcelona