Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
No calcar (quan hi havien papers vegetals) mai: re-dibuixar cada planta de
dalt a baix. Dibuixar a llapis. Pressionar a l’inici de la línia. Rotar la punta en fer el desplaçament. Sentir, si us plau, el final del traç (...una mica més de pressió).
El primer LUB com a cenobi.
El Palau d’Artà com el seu Bayreuth, i la cartografia, amagada a tantes habitacions, el seu tresor amagat.
El Pla com a sistema d’ordre, i la dispositio dels convidats a la seva taula, estudiada com a tal, i tot,demanant quasi el mateix temps de reflexió.
Estimar Schubert. Les tarantel·les també. A dues veus. Escoltar-lo a l’altell de Muntaner, hores seguides. Rememorar llibreries de vell a NY, i enquadernacions, i gramatges de paper, mentre es fa fosc, i no encén el llum, i esdevenim siluetes. El Tibidabo al fons.
Els trajectes de visita d’obres com el millor moment per canviar el que tot just acabem de dibuixar a l’estudi. L’Escarabat VW. La cuina com a estudi. La cabana sioux on habitava la Maria petita. La lletra seva menuda. Utilitzar el silenci per pensar, per intimidar, per obrir espais. Estar habitualment febril abans d’esdevenir brillant.
Descobrir d’hora, all senses, els ordres complexes, i estimar-los potser tard. Cada cop més atent a les excepcions que a les regles. D’allò holístic fins el quasi situacionisme final. Houellebecq. Un passeig, -precisament!-, per Nàpols, tot parlant d’això. De la bellesa dels sistemes a la bellesa de les excepcions: estudiar-los, per trair-los adequadament.
Ensenyar-m’ho (quasi) tot, i deixar-me marxar: Manuel. / Barcelona

(a Rosa Feliu, devotament)