Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Amb els anys, he après a donar valor a aquelles llargues estones que vaig
passar d’estudiant a l’Escola d’Arquitectura, amb el “rotring” a la mà, dibuixant ratlles i punts per fer aflorar sobre el paper una imatge concreta del territori representat. Aquesta activitat, la fèiem de la mà de professors agrupats a l’entorn de Manuel de Solà-Morales, en treballs de curs o també, en una ocasió que recordo especialment, fent el mapa de La Garrotxa per a una exposició integrada en el Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977 titulada La identitat del territori català: les comarques.
A banda d’agrair les bones estones passades en aquesta activitat col·lectiva, responsable de forjar grans amistats que després de tants anys encara perduren, he de reconèixer que l’actitud que hi havia darrera d’aquest dibuix, entès com instrument de creació de coneixement, m’ha acompanyat durant
tots els anys posteriors de professió i docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
El dibuix com a eina de selecció, com a mitjà per a fer aparèixer i resignificar realitats ocultes, es converteix, així, en instrument idoni per a “posseir” el territori , per repensar-lo, per transformar-lo.
Com a docent, mai no he tingut l’ocasió de treballar directament al costat de Manuel de Solà-Morales però les seves aportacions acadèmiques sempre ens han acompanyat de manera molt fructífera en els cursos que he anat impartint. Sense anar més lluny, aquest curs 2011-2012, l’assignatura de Projectes IX-X l’hem iniciat de la mà d’un text del Manuel, escrit el 1994, titulat Ciudades cortadas, que desgrana intel·ligentment les diverses maneres d’aproximar-se a la ciutat per a apropiar-se’n; des de la diagonalització a la secció, des del fragment a la seqüència o des del tall al retall.
No vull oblidar les claus que ens ha donat en
Manuel de Solà-Morales per entendre la nostra ciutat. El curs passat, el vam convidar a parlar sobre Barcelona als alumnes de primer curs de projectes. No va seguir un itinerari convencional per fer-ho. Va saber sortir de la seva condició d’acadèmic, i va aconseguir connectar amb els alumnes des d’un relat totalment personal, ancorat en els bars que ell solia freqüentar. I així, van anar apareixent, de manera magistral, fragments, seccions, diagonalitzacions i seqüències de la nostra pròpia ciutat.
Tots aquests comentaris sorgeixen de fets i sensacions ben arrelades en la meva pròpia experiència com a alumne i com a docent a l’Escola. Una escola que, de segur, no seria la mateixa sense el que ha significat en MSM. / Barcelona