Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
El dia que vaig conèixer a Manuel. “....Avui repartirem unes fotografies de diverses ciutats del
món, fetes des de l’aire. Mireu-les, observeu-les i analitzeu-les. Després, escriviu les vostres impressions del que heu observat a la fotografia. Parleu-me de com explicaríeu les diferents formes que adquireix la ciutat, de com s’agrupen les diferents edificacions que hi veieu. Parleu-me de l’estructura dels teixits urbans. Intenteu dibuixar-ne una síntesi de cada un d’ells...” Qui donava aquestes instruccions precises a un grup d’estudiants de disseny molt joves, era Manuel de Solà Morales. Participava com a professor al Seminari d’Estètica que l’Escola Eina havia organitzat l’any 1968, arran d’uns debats que tingueren gran impacte a l’escola, on hi participaren, a més d’un grup d’intel·lectuals catalans, llavors expulsats de la universitat, el grup italià anomenat Grupo 63. Durant el seminari, que s’allargà tot l’any, Manuel Solà desenvolupà el tema El terme estructura en Urbanisme. Recordo que jo vaig elegir un foto esplèndida de Casablanca. No sé si per l’exotisme que em representava o pels
seus canvis d’estructura urbana que, amb un cop d’ull, la mateixa foto expressava.
M’he referit abans a que els qui l’escoltàvem érem un grup d’estudiants molts joves, i així era. Tots, recent sortits de l’escola secundària, menys un estrany personatge, de mitjana edat que, impàvid, assistia a totes les classes sense obrir la boca i, fins i tot, es comportava extremadament educat amb tots nosaltres: era el policia que la Delegació del Govern de Catalunya ens enviava cada dia, per controlar què s’hi feia en aquella estranya i
sospitosa escola situada en un xalet al peu de Vallvidrera. Tan educat era l’home, que els professors gairebé l’havien integrat com un alumne més del curs. Recordo que, el primer dia, en el apassionament de Manuel explicant el que faríem en el seu seminari i mentre repartia les fotos de les ciutats, es dirigí a l’homenet que seia al fons de la classe preguntant “¿Has pensat en alguna ciutat que t’agradaria escollir?”. L’home amb cara de circumstàncies, tot just va aconseguir pronunciar un “bueno, puestos a escoger, a mí me gusta Madrid”. Amb un mig somriure als llavis, en adonar-se del perquè aquell personatge assitia al curs, Manuel donà mitja volta i prosseguí la classe com si res... i nosaltres divertits per l’incident.
No recordo gaire els resultats finals d’aquell curs amb uns alumnes tant novells. Del que sí n’estic segura, és que aquest i altres seminaris, foren decisius per animar-me, anys més tard, a estudiar la carrera d’arquitectura; però sobretot, a mirar d’entendre les ciutats de la manera que Solà Morales ens ho va explicar en aquelles primeres classes sobre el què vol dir estructura en Urbanisme. / Barcelona