Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Vaig aterrar al despatx de l’Illa Diagonal de la mà d’en Rafael Moneo a principis de
1990, i tot d’una ja vaig poder gaudir també de la confiança i l’estimació d’en Manuel. A banda de tenir-lo de professor l’any 70, just quan va tornar dels U.S.A., també l’havia pogut tractar arran d’un post-grau d’urbanisme el 81. A l’Illa ell ja es trobava en ple període de maduresa professional, ja havia fet el Moll de la Fusta i havien guanyat el concurs per a l’Illa Diagonal i sense dubte que bona part dels plantejaments urbanístics de la proposta eren seus.
Tant en el projecte executiu com durant les obres recordo episodis dispars. Consultant el meu diari personal sobre aquest transcendental projecte m’aturaré només en un dia concret. Així pel que fa al túnel sota la Diagonal, en el qual hi va esmerçar molta dedicació tant en el traçat com en l’elecció
dels materials i la il·luminació, el 6-08-91 va fer baixar 30 cm. la cota de la rasant de Déu i Mata-Constança i 15 cm. la del forjat inferior per tal d’assolir un millor pendent de l’accés sud i passar d’un gàlib de 4,50 a un de 4,65 m., amb el conseqüent enrenou i males cares de tots els afectats per decisions d’aquest caire amb les obres
ja molt avançades.
Recentment, amb motiu d’estar treballant jo amb els estudis previs pel nou POUM de Reus vaig poder retrobar-me amb en Manuel. Tenia varis encàrrecs a Reus, la ciutat del Camp on havia nascut el seu avi J. Rubió i Bellver i la seva mare. Recordo la il·lusió que li feia assistir a festes tradicionals com les de la Vint-i-quatrena, a la petada de la tronada del Mercadal o dinar a l’àtic del Gaudi Centre, observant el bell paviment d’aquesta plaça o explicant-li el naixement de “El Terrat” d’en Buenafuente al terrat del costat.
A Reus va deixar la seva empremta urbanística, ja prou visible, en el Barri del Carme, o en les ordenacions de l’eix de l’autovia de Tarragona i de tota l’àrea de Llevant, les quals havíem d’incorporar al POUM i que tanmateix ja no podrà valorar. Confiem i esperem que encara que de manera pòstuma siguin prou respectades. / Reus