Valentina Acierno
Vicens Vidal
Victor Rahola
Xabier Eizaguirre
Xabier Unzurrunzaga
Xavier Fàbregas
Xavier Monteys
Xavier Rubert de Ventós
Zaida Muxí
Àlex Giménez
Amador Ferrer
Angel Martín
Anton Pàmies
Antoni Llena
Antoni Marí
Antonio Font
Aquiles González
Ariella Masboungi
Axel Fohl
Beth Galí
 
Manuel: deu records de la persona.
1. Al matí.
-Bon dia, Manuel.
-Bon dia!- i et posa la mà a l’espatlla i et clava aquells ulls riallers i et pregunta com va tot.
2. En un acte.
El veiem de lluny, d’esquenes, amb la Rosa.
Anem a saludar.
Quan arrenquem, s’atansa a ella i li passa el braç.
3. A l’escola.
Jo, sol, en una aula del soterrani, treballant en un exercici d’Urbanística X.
Apareix despistat buscant algú o alguna cosa. Dubta un moment i em reconeix, sóc un alumne del seu grup.
-Home, què fas aquí...- S’acosta i es queda mirant el dibuix.
-Aturat amb aquesta planta, que va per la versió noséquants -faig posat de pena.
-...D’això es tracta, dibuixar i redibuixar i tornar-ho a dibuixar...
Se’n va.
Al cap d’un minut torna a treure el cap:
-Fes la secció.
4. Al despatx.
Jo rondino perquè l’Oriol em mira la pantalla des del darrere quan dibuixo a l’Autocad i em posa nerviós.
El Manuel em devia sentir perquè no s’acosta al meu ordinador en tot el temps que hi treballo.
Tot en paper.
Ell, divertit : “Des de que hi ha els ordinadors, es gasta més paper que mai. Això no té cap sentit”
5. A classe.
Presento un exercici amb uns blocs mal escampats pel pla. El Manuel:
-Home, el viari tal i qual... però no arribes bé...I l’aparcament? -es comença a escalfar- I aquestes coses, que semblen taüts malgirbats... i, i, per què aquí i no aquí... o aquí! -s’atura, ja calent.

La Sara aprofita la pausa:
-Ocupes aquestes parcel·les i no aquestes d’aquí per aprofitar aquell camí, oi, i l’aparcament va en planta pis, com a l’exercici anterior... aquests blocs poden pujar i fer servir aquelles façanes que havies dibuixat... aquí i allà, i aquí també... no?
El Manuel se la mira, content.
6. Al departament.
...
-I què tal això que feu d’optativa?
-Ens ho passem molt bé.
-I ho feu en anglès?
-Sí, vaja, fem el que podem... la Maria ho té més per la mà, com que ja és mig ianqui.
-Haha! sí... i com està?
-Una mica neguitosa amb això de la càtedra.
El Manuel somriu per sota el nas.
7. Al tribunal de Tesi del Carles.
Membre del tribunal: “… Y es obligado a felicitar al tesinando por la labor de...”
El Manuel seriós.
Al cap d’una bona estona:
“... Y la tesis resume tal y cual y descubre esto y aquello... Y es obligado también agradecer al miembro del tribunal por el regalo de esta palabra insólita...TESINANDO...”
I se li escapa el riure.
8. Amb la Beth.
...
-¿Y qué tal con Manuel?
-Bien, bueno, es muy distinto, aquí hacemos muchas pruebas...
-...?
-...allí se va más directo al grano, se economiza el trabajo.
-Manuel es muy inteligente.
-Sí.
9. A l’estudi, amb el Dani, el Jorge i el Xavier.
El Manuel esbronca al Xavier per un fals sostre al projecte de la base de submarins:
-Això és una bestiesa, un fotimer de metres quadrats... quants diners val això? qui ho paga???

Marxa.
El Xavier, molest:
-Ara, a sobre de llegir-li el pensament, li hem de contar també.
Se sent riure a l’habitació del costat.
10. Al telèfon:
...
-Àlex!
-Hola Manuel.
-Què expliques?
-Doncs mira, que estic emprenyat perquè, amb això del teu homenatge havíem engrescat un munt de gent i el calendari i tot plegat i ara, diu que no es fa, que no hi ha pressupost. I això no pot ser...!
-Buf, quin descans!- riu. / Barcelona